ESTAT DE LA SANITAT VEGETAL EN EL CAQUI

18 de juny 2021 - Valencià -

En l’acte van participar més de cent assistents (concretament es van registrar 112) va ser presentat pel director de la Càtedra CLAU-IDEA, Bernardo Pascual que després d'una ràpida presentació dels objectius de la càtedra i del acte, va donar la paraula l’alcalde d’Alzira, senyor DIEGO GÓMEZ GARCÍA i a continuació a la Consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Honorable Sra. MIREIA MOLLÀ HERRERA. 

El senyor DIEGO GÓMEZ després d'assenyalar la importància de la indústria agroalimentària a la ciutat, va informar de la reobertura de l'insectari per al control biològic del “cotonet”, així com de la importància de la prevenció dels incendis forestals en els espais naturals, que serà un dels temes a abordar en la càtedra.

 L'Honorable senyora MIREIA MOLLÀ va incidir en els problemes que presenta en l'actualitat el sector del caqui, tant en l'aspecte sanitari, com en l'econòmic. Quant a l’aspecte sanitari, s’ha d'incloure el control biològic que, encara que és prioritari en l'actualitat, necessita d'un temps per a la seva adaptació; quant al tema econòmic, la solució sobrepassa el nivell local, amb implicació a la Unió Europea. 

A continuació, el Director de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural, senyor ALBERTO SAN BAUTISTA PRIMO, va presentar a cadascun dels ponents.


Antonio Vicent Civera 

Cap de la Unitat de Micologia del Institut Valencià d’Investigacions Agràries 

Vicente Dalmau Sorli 

Cap del Servei de Sanitat Vegetal i Protecció Fitosanitària; Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació 

Antonia Isabel Soto Sánchez 

Dep. d'Ecosistemes Agroforestals. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural; UPV. 

José María Soler Feliu 

Desenvolupament de mercat de Bayer Ibèria 

Ana Belén Arévalo Barrionuevo 

Responsable Técnico de Desarrollo en Campo, Agrobio S.L. José Pablo Mollá Inglada CORTEVA Agriscience

Finalment va tenir lloc un col·loqui moderat pel professor Alberto Bautista en el qual es van debatre diversos temes plantejats pels presents.


Com a conclusions més destacades poden citar-se:


 Les plagues més importants del caqui en l'actualitat son el cotonet (Pseudococcus longispinus) i les mosques blanques (Dialeurodes citrí y Paraleyrodes minei, sobretot la primera); quant a malalties, la taca foliar del caqui, produïda pel fong Plurivorosphaerella nawae (= Mycosphaerella nawae) 

El cicle del fong i de les plagues marquen el moment òptim del tractament, que és tan important, o més, que el producte a utilitzar. 

El control del fong i de les plagues necessita de determinades pràctiques agronòmiques (com l’eliminació de les fulles de la superfície del sòl), del control biotècnic (amb la utilització de feromones) i del control biològic (amb la utilització de depredadors i de parasitoides). 

La salut de l'ecosistema agrari del caqui és molt important; destaca la pobra presència d’enemics naturals especialment referent a parasitoides, i en concret dels cotonets, per la qual cosa s’han d’imposar estratègies per a incrementar la diversitat i abundància dels enemics naturals, eliminant els fitosanitaris agressius amb ells. 

L'aplicació d'insecticides i fungicides ha d'aconseguir un recobriment total, i per problemes de resistència és necessari alternar els productes, sent necessària la utilització de nous productes, particularment dels admesos en agricultura ecològica. 

Spirotetramat és actiu fonamentalment per ingestió; és un inhibidor de la biosíntesi de lípids, el seu efecte principal és sobre els estadis juvenils, per la qual cosa s'ha d'aplicar en el màxim d'immadurs, i l’eficàcia és màxima als 20 dies del tractament. És selectiu per als enemics naturals de les plagues. 

Quant els cotonets, les estratègies de control químic ofereixen resultats variables i limitats, aconseguint-se eficàcies del 75%. Resulta molt important el control de les formigues. 

En estudis realitzats a Alginet, dos tractaments amb spirotetramat, el primer el 15 de juliol i el segon (spirotetramat + oli el 28 d’agost) han obtingut eficàcies de 94% als 20 dies després dels tractaments i 75% en collita. 

En altres estudis, la millor eficàcia es va aconseguir amb 3 tractaments: spirotetramat (a final de maig), sulfoxaflor (16 de juliol) i spirotetramat (20 d'agost). 


Tota esta informació estarà accessible a la pàgina web www.catedraclauidea.com

fotografía BP
Comparteix 
Veure següent